Mostra comissariada per Enric Montes i Ivan Ferreres a partir d’una col·lecció privada donada per Chris Hewitson a l’escola.

“El rostre que mira. El rostre que calla. El rostre que evoca.

S’ha parlat molt del rostre. Tant és així que les teories que han nascut d’ell han acabat esborrant-ho. S’ha empresonat al rostre, s’ha mirat al rostre directament als ulls per a recordar-li que ell era subjecte; que ell tenia una de les qualitats més importants per a l’individu: identificar-ho.

Perquè a través d’ell s’ha aconseguit veure, sentir i percebre. Així, un va ser rostre lligat al cos, uns altres van ser rostres sense cossos i que amb el temps es van convertir en caps sense rostres. La representació artística de l’home va néixer del rostre parlant, i es va consumir en ell a través del silenci.”

Text d’Anna Bayó